1.
L’estat-nació
Bases
L’estat-nació
es desenvolupa a partir de la revolució industrial en base a:
-
acumulació no regulada de capital
-
explotació sense obstacles de la població
El
nou sistema econòmic fou el capitalisme, component inherent de l’estat-nació.
La
burgesia va reemplaçar l’ordre feudal i la seva ideologia (tribal i
hereditària) creant una nova ideologia: nacional amb arrels religioses (Les
arrels de la civilització, 2007). Els vells atributs religiosos eren
substituïts per nous: pàtria, nació, bandera, himne. El déu religiós era
substituït pel déu estat-nació. El procés on una tribu venç una altra i
l’obliga a fer culte al seu déu era substituït per un procés de colonització.
L’estat-nació:
-
no pot existir sense capitalisme
-
no pot existir sense burocràcia
La
modernitat capitalista es vertebra en base a l’estat-nació i engabia la
societat natural. La domestica i aliena la comunitat. L’estat-nació és el
“governador nacional del sistema capitalista mundial, un vassall de la
modernitat capitalista”: una “colònia del capital”. Les guerres entre
estats-nació són “guerres de distribució capitalista”.
L’estat-nació
monopolitza tots els processos socials, combat la diversitat i imposa
l’homogeneïtzació: una única cultura, identitat i religió. Es passa de
l’esclavatge individual a l’estatal. Es crea una societat artificial que
anihila les minories.
Fonaments
ideològics
L’estat-nació
ha estat idealitzat i elevat a nivell diví. Els seus fonaments han estat:
-Nacionalisme,
si l’estat-nació és Déu, la seva religió és el nacionalisme
-Positivisme,
el laïcisme esdevé una nova religió, s’adora l’aparença de la realitat, res
existeix fora d’ella
-Sexisme, les
dones són un recurs de descendència i obra de mà barata
-Religiositat,
juga un rol paral·lel al nacionalisme però menys obvi
Els kurds i
l’estat-nació
Un
estat-nació separat pels kurds no té sentit pels kurds.
2.
Confederalisme democràtic
Administració
política no estatal o democràcia sense estat.
Les
democràcies usen eleccions directes, i l’estat usa la coerció com a mitjà
legítim.
El
Confederalisme democràtic és flexible, multi-cultural, anti-monopoli, de
consens i amb dos pilars centrals: ecologia i feminisme. Per aplicar-lo cal:
participació, fugir del centralisme dels monopolis, fugir de la classificació
de la societat en categories, fer front a la modernitat (quatre segles de genocidi
físic i cultural en nom d’una societat unitaria i imaginaria).
L’auto-defensa
és necessària per a que la societat no perdi la seva identitat.
Els
estats-nació són producte de guerres, internes i externes. Cap s’ha originat
per si mateix.
El Confederalisme
democràtic no està en guerra amb cap estat-nació, pot coexistir dins d’ells
però respondrà als esforços d’assimilació.
Els principis
del Confederalisme democràtic
1. El dret a
l’autodeterminació de les persones inclou el dret a un estat propi. Un estat
propi no incrementa la llibertat de les persones.
2. El
Confederalisme democràtic és un paradigma social no estatal.
3. Es basa en
la participació de base. Els nivells superiors només coordinen.
4. La
democràcia no pot ser imposada pel sistema capitalista i els seus poders
imperials que la danyen.
5. Es tracta
d’un moviment anti nacionalista oberta a tots els kurds en estructures federals
que formin una confederació. Aplica el dret a l’autodefensa.
Al Mitjà
Orient la nació va substituir a la religió. Tant negatiu com posar èmfasi en la
nació és obviar-lo. El model no pot ser el de l’estat-nació sinó el de la nació
democràtica i el comunisme democràtic. La construcció d’una nació democràtica
basada en identitats multinacionals com a sortida a l’estat-nació.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada