Com ja vam anunciar el 25 de setembre, l'entrada de Rússia a la guerra de Síria era imminent. Ahir, 30 de setembre es va produir. Moscou va passar d'enviar-hi suposada "ajuda humanitària", en realitat armament i subministres, a entrar en acció. L'aviació russa, amb SU-24 i SU-25, va atacar posicions de l'oposició a Homs, Idlib i Latakia. Oficialment es va atacar a l'Estat Islàmic (IS). Els EUA acusen Moscou d'atacar l'oposició enlloc de l'IS. I qui té raó?
En realitat Washington ha caigut en la trampa de Turquia. Quan els EUA van permetre a Turquia mentir descaradament dient que havien entrat a la coalició per atacar a l'IS. En realitat, però, Turquia no ha realitzat ni un sol atac contra l'IS, no ha cedit la base d'Incirlik i, en canvi, esta destrossant les muntanyes de Kandil (Iraq) i ajudant a l'oposició islamista. Però el pretext ha servit: lluita contra l'IS. Hàbilment, Putin, ha seguit el mateix camí. Si Ankara va dir que lluitaria contra el terrorisme però va afegir "contra tot el terrorisme". Rússia ha dit exactament el mateix.
Oficialment el terrorisme és IS però "tot el terrorisme" inclou els enemics propis. I és llavors quan Turquia no ha mogut un dit contra l'IS i s'ha dedicat a combatre el PKK i hostilitzar les YPG. Dilluns mateix, el primer ministre turc Ahmet Davotoglu afirmava que "lluitar contra l'IS no legitimava el terrorisme de les YPG". En un deliri mental, el mandatari turc equipara l'IS als, únics, que fins ara l'han combatut amb èxit. Per tant, Rússia ha fet el mateix, ha dit que combatrà "el terrorisme". Amb aquest pretext ha entrat en guerra a Síria. De fet l'església ortodoxa russa ha declarat la intervenció un "acte de guerra santa". Comptat i debatut, tothom entra a la guerra de Síria per lluitar contra l'IS però ningú ho fa objectivament i ataca els seus propis enemics. Per tant criticar Rússia per dir que atacarà l'IS i no fer-ho és injust quan totes les parts ho estan fent.
Sembla pueril explicar que Rússia entra en guerra per ajudar Àssad però així s'està fent com descobrint la sopa d'all. En realitat Moscou ajudarà al règim contra els seus principals enemics. I hores d'ara qui amenaça els darrers enclavaments a Idlib i la província de Latakia són l'Al-Nusra Front, Ahrar al-Sham i l'Islamic Front amb comandaments conjunts com Jaish al-Fatah, objectiu d'alguns bombardeigs. Erròniament, ahir s'indicava que els atacs russos han anat dirigits contra l'FSA. Ningú sap, objectivament, on han caigut les bombes però parlar de l'FSA és un error. Ja no és, avui dia, actor a Síria a excepció de petits grups, sobretot al sud del país. I allà Rússia no ha intervingut.
Moscou ha indicat que en el primer dia d'atacs va colpejar 24 punts controlats per l'IS però no es pot verificar i, de fet, les localitzacions no coincideixen en llocs on l'IS hi sigui present. Avui mateix n'ha llençat altres 4 "contra l'IS". Per tant els EUA tenen raó de queixar-se de que Rússia ataca l'oposició enlloc de fer-ho a l'IS. Però Rússia té tota la raó en atacar una oposició que ha derivat cap a un islamisme exacerbat i un supremacisme àrab xenòfob. Com bé deia fa uns dies Salih Muslim, "Si el règim col·lapsa a favor dels salafistes (islamistes sunnites fonamentalistes) serà un desastre per tothom". De fet, el dirigent kurd va ser el primer, fa precisament dos anys, en assegurar que el 80 % dels "rebels" eren en realitat islamistes.
En definitiva els atacs russos van dirigits a grups que reben el suport de Turquia i l'Aràbia Saudita i, no, no difereixen gaire de l'IS. Com diu el propi Muslim "Tenen la mateixa mentalitat". Per tant van en el sentit d'aturar els islamistes, òbviament per salvar Àssad, però en la situació actual Occident s'hauria de replantejar la posició sobre Síria. Mentre els altres parlen Rússia ha passat als fets i deixar d'anomenar "oposició" o "rebels" a islamistes liderats per Al-Qaida. Una prova és que les YPG/YPJ fa setmanes que demanen ajuda per atacar Jarablus, en mans de l'IS, i no la reben doncs els EUA han cedit a les pressions de Turquia. I qui hi guanya? Els islamistes radicals. Criticar, doncs, a Rússia, és d'un notable cinisme, especialment si ho fa Turquia que ja s'ha declarat inquieta per la intervenció eslava.
En realitat Washington ha caigut en la trampa de Turquia. Quan els EUA van permetre a Turquia mentir descaradament dient que havien entrat a la coalició per atacar a l'IS. En realitat, però, Turquia no ha realitzat ni un sol atac contra l'IS, no ha cedit la base d'Incirlik i, en canvi, esta destrossant les muntanyes de Kandil (Iraq) i ajudant a l'oposició islamista. Però el pretext ha servit: lluita contra l'IS. Hàbilment, Putin, ha seguit el mateix camí. Si Ankara va dir que lluitaria contra el terrorisme però va afegir "contra tot el terrorisme". Rússia ha dit exactament el mateix.
Oficialment el terrorisme és IS però "tot el terrorisme" inclou els enemics propis. I és llavors quan Turquia no ha mogut un dit contra l'IS i s'ha dedicat a combatre el PKK i hostilitzar les YPG. Dilluns mateix, el primer ministre turc Ahmet Davotoglu afirmava que "lluitar contra l'IS no legitimava el terrorisme de les YPG". En un deliri mental, el mandatari turc equipara l'IS als, únics, que fins ara l'han combatut amb èxit. Per tant, Rússia ha fet el mateix, ha dit que combatrà "el terrorisme". Amb aquest pretext ha entrat en guerra a Síria. De fet l'església ortodoxa russa ha declarat la intervenció un "acte de guerra santa". Comptat i debatut, tothom entra a la guerra de Síria per lluitar contra l'IS però ningú ho fa objectivament i ataca els seus propis enemics. Per tant criticar Rússia per dir que atacarà l'IS i no fer-ho és injust quan totes les parts ho estan fent.
Sembla pueril explicar que Rússia entra en guerra per ajudar Àssad però així s'està fent com descobrint la sopa d'all. En realitat Moscou ajudarà al règim contra els seus principals enemics. I hores d'ara qui amenaça els darrers enclavaments a Idlib i la província de Latakia són l'Al-Nusra Front, Ahrar al-Sham i l'Islamic Front amb comandaments conjunts com Jaish al-Fatah, objectiu d'alguns bombardeigs. Erròniament, ahir s'indicava que els atacs russos han anat dirigits contra l'FSA. Ningú sap, objectivament, on han caigut les bombes però parlar de l'FSA és un error. Ja no és, avui dia, actor a Síria a excepció de petits grups, sobretot al sud del país. I allà Rússia no ha intervingut.
Moscou ha indicat que en el primer dia d'atacs va colpejar 24 punts controlats per l'IS però no es pot verificar i, de fet, les localitzacions no coincideixen en llocs on l'IS hi sigui present. Avui mateix n'ha llençat altres 4 "contra l'IS". Per tant els EUA tenen raó de queixar-se de que Rússia ataca l'oposició enlloc de fer-ho a l'IS. Però Rússia té tota la raó en atacar una oposició que ha derivat cap a un islamisme exacerbat i un supremacisme àrab xenòfob. Com bé deia fa uns dies Salih Muslim, "Si el règim col·lapsa a favor dels salafistes (islamistes sunnites fonamentalistes) serà un desastre per tothom". De fet, el dirigent kurd va ser el primer, fa precisament dos anys, en assegurar que el 80 % dels "rebels" eren en realitat islamistes.
En definitiva els atacs russos van dirigits a grups que reben el suport de Turquia i l'Aràbia Saudita i, no, no difereixen gaire de l'IS. Com diu el propi Muslim "Tenen la mateixa mentalitat". Per tant van en el sentit d'aturar els islamistes, òbviament per salvar Àssad, però en la situació actual Occident s'hauria de replantejar la posició sobre Síria. Mentre els altres parlen Rússia ha passat als fets i deixar d'anomenar "oposició" o "rebels" a islamistes liderats per Al-Qaida. Una prova és que les YPG/YPJ fa setmanes que demanen ajuda per atacar Jarablus, en mans de l'IS, i no la reben doncs els EUA han cedit a les pressions de Turquia. I qui hi guanya? Els islamistes radicals. Criticar, doncs, a Rússia, és d'un notable cinisme, especialment si ho fa Turquia que ja s'ha declarat inquieta per la intervenció eslava.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada