Un front oblidat d'aquesta guerra multipolar entre el Kurdistan i l'Estat Islàmic és el de Sinjar (Kurdistan de l'Iraq). El 21 de desembre l’avantguarda kurda arribava a la ciutat i el front es manté bloquejat des de desembre. La situació actual és manté estable. L’IS té una formidable línea defensiva a la ciutat i controla un 70 % de la mateixa. El propi comandant de les YBŞ ha mort en la lluita. Els peshmerga, PKK i YPJ controlen la vella ciutadella, a la part alta de Sinjar i les posicions kurdes están a només 30 metres de les islamistes.
Ara, BasNews ha fet un reportatge sobre el terreny explicant el dia a dia d'aquest front estancat però en constant moviment. La dada que remarca el mitjà de comunicació kurd és la bona relació entre els diferents components del bàndol kurd. La part peshmerga està representada per la 70ª Divisió Peshmerga encapçalada per Muaed Tofiq, de la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan qui aclareix: "No hi ha cap problema entre les nostres forces, es donen suport les unes a les altres. El Ministeri dels Peshmerga és responsable de totes elles". Malgrat això, el periodista Luke Coleman fa veure que tres de cada quatre combatents no du calçat adequat i tenen obvis problemes d'armament. No els ha arribat res del que suposadament Europa ha entregat al Kurdistan iraquià.
L'article documenta la bona relació amb els altres components. Milicians del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan del Kurdistan turc i milicianes de les Yekîneyên Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa femenines) del Kurdistan sirià. En aquest darrer cas ja duen 45 dies en aquest front. Lluiten plegats per defensar aquesta població que havia estat de majoria yezidi. Com a curiositat, els combatents kurds poden escoltar les veus dels seus enemics. Sovint per ràdio i a la nit directament. Això explica la proximitat del front. De fet han escoltat que molts són turcmans, no àrabs, de Tell Afar. Un detall significatiu doncs aquesta minoria ha rebut molt suport de Turquia. Com explica un voluntari del PKK: "Diem que l'IS és el nostre enemic, però Turquia i l'Iran són l'enemic real. Elles sempre han volgut matar els kurds".
Ara, BasNews ha fet un reportatge sobre el terreny explicant el dia a dia d'aquest front estancat però en constant moviment. La dada que remarca el mitjà de comunicació kurd és la bona relació entre els diferents components del bàndol kurd. La part peshmerga està representada per la 70ª Divisió Peshmerga encapçalada per Muaed Tofiq, de la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan qui aclareix: "No hi ha cap problema entre les nostres forces, es donen suport les unes a les altres. El Ministeri dels Peshmerga és responsable de totes elles". Malgrat això, el periodista Luke Coleman fa veure que tres de cada quatre combatents no du calçat adequat i tenen obvis problemes d'armament. No els ha arribat res del que suposadament Europa ha entregat al Kurdistan iraquià.
L'article documenta la bona relació amb els altres components. Milicians del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan del Kurdistan turc i milicianes de les Yekîneyên Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa femenines) del Kurdistan sirià. En aquest darrer cas ja duen 45 dies en aquest front. Lluiten plegats per defensar aquesta població que havia estat de majoria yezidi. Com a curiositat, els combatents kurds poden escoltar les veus dels seus enemics. Sovint per ràdio i a la nit directament. Això explica la proximitat del front. De fet han escoltat que molts són turcmans, no àrabs, de Tell Afar. Un detall significatiu doncs aquesta minoria ha rebut molt suport de Turquia. Com explica un voluntari del PKK: "Diem que l'IS és el nostre enemic, però Turquia i l'Iran són l'enemic real. Elles sempre han volgut matar els kurds".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada