dilluns, 2 de febrer del 2015

Per què no va caure Kobanê?



Avui fa un any, Kobanê es va declarar com un cantó autònom. Avui, després de 135 dies de intrèpida resistència, el poble de Kobanê ha alliberat la ciutat de l'anomenat Estat Islàmic. Des de Setembre de 2014, les YPG i YPJ han liderat una resistència -no hi ha altres paraules per descriure-la- èpica i increïble contra l'última onada d'atacs de l'ISIS.
Els homes i dones, que han liderat la resistència més gloriosa del nostre temps, van hissar les seves banderes als darrers turons que estaven ocupats per l’ISIS i immediatament van començar els seus balls en línia, acompanyats de velles cançons i eslògans revolucionaris kurds. Des de llavors, gent de tot el món ha sortit als carrers a celebrar-ho. Després de les incomptables tragèdies, massacres i traumes que aquesta regió ha hagut de patir recentment, els dolors que han precedit aquest moment fan que la victòria sigui encara més dolça. Un ull vessa llàgrimes per la mort, mentre que l'altre crida per tota l'alegria merescuda.

Però tornem un any enrere. Va ser al voltant d'aquestes dates al gener de 2014, quan els actors internacionals més importants es van reunir en l'anomenada conferència de Ginebra-II per discutir una resolució a la guerra a Síria. Els kurds, que han estat lluitant tant contra el règim com contra els extremistes com el Front al-Nusra o ISIS des que van prendre el control de Rojava el 2012, no hi van ser convidats. A més, per tal de pacificar l'estat turc, la comunitat internacional va adoptar una actitud explícitament hostil cap Rojava, perquè els principals actors de la regió són afins ideològicament al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), l'arxi enemic de l'estat turc, que està considerat com 'terrorista' pels EUA, la UE i Turquia. De fet, la comunitat internacional va marginar Rojava molt abans que marginés els gihadistes a Síria. Els oficials de l'estat turc van fer èmfasi repetidament en que "no tolerarien a terroristes a la frontera sirià-turca", fent referència als kurds de Rojava, no als islamistes radicals.

No obstant això, sense dependre de l'aprovació de ningú, i malgrat tota aquesta hostilitat, el poble de Rojava va declarar tres cantons autònoms alhora que se celebrava la conferència de Ginebra-II: Kobanê, Efrîn i Cizîrê. El missatge era: "construirem la nostra autonomia i no necessitem l'aprovació de ningú".
Durant els darrers tres anys, els kurds, els qui van optar per una "tercera via" i rebutjar el triar entre l'oposició o Àssad, van tractar d'advertir al món sobre ISIS, però van foren completament ignorats. Al co-president del PYD de Rojava, Salih Muslim, se li van denegar quatre vegades el visat per als EUA. El 2013, gairebé un any abans que el món fins i tot sabés de l’existència del grup gihadista, el seu fill va morir lluitant contra ISIS. La darrera onada d'atacs a Kobanê és només una més de les moltes que l'han precedit. Totes les advertències dels kurds, van ser descartades com a teories de conspiració, simplement perquè escoltar-les significaria reconèixer que el bloc anti-Àssad havia donat suport, indirectament o directa, i finançat els assassinats gihadistes a Síria.

Avui, el vice president dels EUA Joe Biden id’ altres declaren exactament el que els kurds han vingut dient durant anys: estats com Aràbia Saudita, Qatar, i Turquia van donar suport als gihadistes. Literalment de la nit al dia, després de que milers de persones fossin assassinades, ISIS es va convertir en un "problema", en el mateix moment en el que ISIS va creuar a l'Iraq: l'estat fallit en el què els EUA van invertir milers de milions de dòlars després de la seva invasió i on moltes forces mantenen interessos estratègicament polítics i econòmics. I llavors els mateixos estats que solien donar suport als gihadistes, de sobte es van convertir en part de la coalició contra ells, incloent-hi Qatar i Aràbia Saudita. Després que el poble de Kobanê hagués resistit durant més d'un mes per ell mateix, la coalició va veure una oportunitat de mostrar que la seva estratègia contra ISIS funcionava. Tot d'una van recolzar a la mateixa gent que prèviament havien marginat. Però fins i tot avui dia, encara que tothom s'apropia de la resistència de Kobanê segons els seus interessos, les mateixes forces que van liderar aquesta resistència estan etiquetades com a 'terroristes', mentre que no hi ha conseqüències per als estats que explícitament van contribuir al creixement de ISIS .
Si visquéssim en un món en el qual les forces dominants que es pinten a si mateixes com a les defensores dels drets humans, la llibertat, i la democràcia estiguessin realment interessades en els principis pels quals advoquen, tot aquest infern a la terra s'hauria evitat. Però deixant de banda el fet que el mercat d'armes i la desestabilització de la regió és rendible per a molts dels actors globals, una altra lletja veritat és que aquells qui volien derrotar Àssad es van beneficiar de la presència gihadista a Síria durant molt de temps . Això donava molt benefici al règim d'Àssad, el qual continuava dient que no existia una veritable oposició a Síria. I avui, l'horrible realitat és que Àssad sembla ser el mal menys dolent; tant que fins i tot la coalició sembla suavitzar-se cap a ell. Quina tragèdia kafkiana per al poble de Síria!

Considerant tot plegat, realment hem de felicitar els principals incitadors de la guerra i el conflicte a l'Orient Mitjà per l'alliberament de Kobanê? A aquells qui van fundar o almenys picar l’ull als assassins jihadistes? A aquells que van començar guerres injustes i destruir la regió amb les seves polítiques? ¿Aquells que van calmar l'estat turc, que ha donat suport a violadors i assassins extremistes? Què hi ha realment darrera de la resistència Kobanê? Què simbolitza Kobanê en una zona de revolucions fallides i guerres interminables? La gent, els qui estan lluitant a Kobanê, tenen una ideologia, una visió del món que els ha fet continuar. Podem dir que els atacs aeris de la coalició no van ajudar per a res? Per descomptat que no podem. Però preguntem-nos el per què la coalició va passar de dir "Kobanê està a punt de caure i no és la nostra prioritat el salvar-la" a posar tot els seus esforços en protegir-la. Si no hagués estat per tota la resistència mostrada per la gent en el terreny, els qui es van mobilitzar col·lectivament amb només kalashnikovs per defensar la seva ciutat, l'oportunitat de la coalició de "rescatar" Kobanê per als seus propis interessos no hagués sorgit. Després de tot, mig any abans que els atacs aeris liderats pels EUA bombardegessin les posicions d’ ISIS al voltant de Kobanê, dones de 60 anys havien establert el seu batalló autònom "de mares" d'autodefensa. Sense la determinació d'aquesta gent i la seva voluntat de sacrifici, cap atac aeri podria haver salvat la ciutat.
És important el entendre que la revolució de Rojava ha estat una lluita del poble des del principi fins avui. A diferència d'altres aixecaments en els últims temps, per sort no va ser controlada per ningú a causa de condicions geopolítiques i va sobreviure confiant en la seva pròpia força, contra tot pronòstic. La valenta postura de Kobanê contra els homes que volen pintar de negre dels colors de l'Orient Mitjà, va ressonar a tot el món. Molts estan lloant i d’altres instrumentalitzant ara Kobanê, fins i tot dretans i islamòfobs, perquè tothom vol un tros del pastís de la victòria. Però els mateixos poders que ara s'apropien de Kobanê per als seus propis interessos, etiqueten les polítiques d'aquests valents lluitadors com a terroristes. La resistència de Kobanê està basada en una tradició arrelada i no va aparèixer del no-res. Els lluitadors han fet èmfasi que és la filosofia del PKK el que motiva la seva lluita. Quan van alliberar Kobanê, els lluitadors van corejar immediatament "Biji Serok Apo" - Visca Apo (Abdullah Öcalan, el representant ideològic del PKK pres). En d’altres paraules, els enemics més forts d’ISIS estan internacionalment etiquetats com a terroristes, igual que els violadors, feixistes i assassins gihadistes. De la mateixa manera, tothom està tractant d'instrumentalitzar el patiment del poble yezidi de la Muntanya Sinjar (Shengal) per als seus propis interessos, però els milers de refugiats yezidi a Rojava declaren que la comunitat internacional no està fent res per ells, mentretant van ser les YPG / YPJ i el PKK qui els van rescatar a l'agost i els han cuidat des de llavors, malgrat l'embargament a Rojava i la guerra a Kobanê. Són fets gens còmodes per a aquells que es pinten a si mateixos com els salvadors!

Rojava és una alternativa per a la regió, esquinçada per l'odi ètnic i religiós, les guerres injustes, i l'explotació econòmica. No l'objectiu de crear un nou estat, sinó de crear un sistema alternatiu al paradigma global capitalista de l'estat-nació dominat pels homes, advocant per l'autonomia regional a través de l'alliberament de les dones i en cooperació amb tots els pobles de la regió, denominat com "Confederalisme Democràtic" per Öcalan. El rebuig a acceptar els paràmetres del sistema global és el que ha mobilitzat els habitants de la regió en una regió tan devastada, enmig d'una guerra i un embargament, i aquesta és precisament la raó de per què Kobanê mai caurà. Enmig de la guerra, els cantons de Rojava han aconseguit establir un moviment de dones amb un poder increïble, un sistema d'auto-govern que opera a través dels consells locals amb una idea de base de dalt de sota, i una societat en la qual tots els components ètnics i religiosos de la regió treballen colze a colze per crear un futur més brillant. Això està en contrast radical amb les polítiques monopolistes "una religió, un llenguatge, una nació, un estat, una bandera", les dictadures, monarquies, tiranies sectàries i la violència patriarcal de la regió. I l'anticipació d'aquesta vida lliure és el motor principal de la resistència de Kobanê. El sistema dominant ens fa creure que els principis i les idees estan mortes, i per això la mobilització col·lectiva i la resistència de sacrifici com la de Kobanê li sembla increïble a la majoria de la gent. Però el fet que la segona major ciutat de l'Iraq, Mossul, caigués en mans del ISIS en dies, fins i tot encara que els EUA posessin milers de milions de dòlars en entrenar l'exèrcit iraquià, mentre que la petita ciutat de Kobanê, on les dones ancianes van crear els seus propis batallons autònoms, ens demostra que la possibilitat d'un futur diferent està ben viu.

No es pot separar la mobilització política del poble de Rojava de les seves victòries contra ISIS. Per això el mínim que podem fer per honrar als lluitadors de Kobanê és respectar i donar suport els seus objectius polítics. El reconeixement dels cantons de Rojava va amb retard. Però encara que el món no reconeix Rojava, continuarà insistint en existir, perquè ha provat que no necessita l'aprovació de ningú per a això. És exactament aquesta voluntat de resistència i de lluita independent, aquest rebuig a subscriure un tipus d'estat del tipus síndrome d'Estocolm com el que es troba el propi Orient Mitjà, tant que es veu obligat a ser feliç amb una "democràcia" que ve en forma de pa ratllat, el que ha fet que Kobanê no caigués.

La victòria i dignitat de Kobanê hauria de dur esperança a tots els pobles de l'Orient Mitjà i d’altres. Envoltats per la fosca bandera d’ISIS, el règim assedegat de sang d'Àssad, el cruel estat turc, un embargament asfixiant, càlculs a sang freda de polítiques exteriors pels poders hegemònics, tensions ètniques, i guerres sectàries, la gent somrient de Kobanê han estat al costat dels seus principis alliberadors revolucionaris i han ajudat a que surti una altra vegada el sol a Mesopotàmia contra tota aquesta foscor.

La victòria pertany a aquells qui van donar les seves vides per ella. Honrem la valentia d'aquests éssers humans i a les víctimes de la guerra començant per treure a la llum les polítiques i interessos dels estats i estructures que van crear aquest infern.

Podem esperar més moments revolucionaris d'alegria com els d'avui i mai oblidar aquells que van donar la seva vida en això.

Dilar Dirik
Estudiant de doctorat de la Universitat de Cambridge 

Article original a Kurdish Question

Altres articles que hem publicat de o sobre na Dilar Dirik:

Més enllà del camp de batalla: La lluita radical de les dones Kurdes 

Seminari sobre els moviments de dones kurdes


Declaració conjunta de la delegació acadèmica que ha visitat Rojava

 

 



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada