divendres, 28 de febrer de 2014

YPG recupera el control de Til Maruf

Dimecres les Unitats de Defensa Popular (YPG), milícia kurda de Síria, va anunciar que aturava les seves operacions ofensives a tot el front. Redur Xelil, portaveu de l'organització, va indicar que mantindrien una posició "defensiva" a les zones sota el seu control. YPG administra la major part del territori kurd de Síria.

Aprofitant aquesta declaració els fonamentalistes d'Islamic State of Iraq and al-Sham (ISIS) conjuntament amb el Front Al Nusra van aprofitar dijous per llençar un atac sobre la població de Til Maruf (Tirbespiye) de majoria kurda. Les YPG van recomanar a la població civil que marxés de la localitat i va fer front als atacants. Segons l'agència AHNA Tel Maruf és encara sota control kurd i, malgrat la duresa dels combats, YPG ha refusat els islamistes.

ISIS ha penetrat a la població cremant la tomba del xeic Ahmad Khaznawi, un respectat cap religiós moderat de la corrent Naqshabandi. També han destruit la mesquita Khaznawi afirmant que era un "lloc d'idolatria". Tanmateix han segrestat 15 civils kurds segons l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Les YPG han anunciat fa unes hores que han expulsat els assaltants i tornen a tenir el control de Til Maruf.


                                         Milicians kurds de les YPG patrullant altre cop a Til Maruf




Leggi di più »

Sis civils kurds detinguts a Rawanser (Iran)


Segons ha informat el Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran (PDKI), sis civils kurds foren detinguts pels serveis secrets del règim iranià la setmana passada. Es tracta d'Aram Slemani, Mehdi Weisi, dos germans de noms Sharokh i Shapor. Es desconeix els noms dels altres dos civils.

Se'ls acusa de formar part d'un partit opositor; no s'ha concretat quin però probablement es tracti del propi PDKI i "amenaçar la integritat territorial de l'Iran".

Sobre els partits kurds d'Iran.

Leggi di più »

dimecres, 26 de febrer de 2014

Mor el pres kurd que es va cremar com a protesta

Halit Ödaşlı  tenia vint-i-un anys.
El 14 de febrer es va immolar a la presó d'Edirne com a protesta per l'aniversari de la detenció d'Abdullah Öcalan, màxim dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan.
En un primer moment l'administració turca va silenciar l'incident i va dur el militant al'hospital on va restar quatre jorns. Posteriorment va morir de les cremades que s'havia provocat.
No és el primer militant kurd que s'immola com a protesta, a exemple dels tibetans. El PKK ha utilitzat aquesta mesura no violenta en d'altres ocasions.


Leggi di più »

Els kurds islàmics sunnites


Els kurds sunnites són els fidels de la corrent majoritària de l'islam.


Quants són?

Un 75 % dels kurds són musulmans sunnites. Això suposa al voltant de

On són?

A Turquia, Iraq i Síria la majoria de la població kurda és sunnita.

Quina llengua utilitzen?

La llengua més utilitzada és el kurd en la seva variant de dialecte kurmanji excepte a l'extrem nord de l'Iraq on el dialecte sorani és el més usat.

Origen

Islam. La doctrina sunnita és la majoritaria a tot l'islam en una proporció del 90 %.

Creences
No difereixen dels islàmics sunnites en general.

Culte
Els kurds són un poble tolerant i poc amant dels extremismes. En l'aspecte religiós això es tradueix en el fet que la seva fe no deriva en extremismes. Una dita molt popular és "Li gora gawirî kurd misilman e" (Comparat amb un no creient, un kurd és musulmà). 
El culte sunnita kurd està tenyit de misticisme i això ha derivat en nombroses tariqat (ordes místiques) dirigides per guies espirituals (xeics). Dos famílies importants de xeics són els Barzani i els Talabani del Kurdistan iraquià que han donat diversos dirigents politico-militars encara a l'actualitat. 

Les dues ordres més importants són:

-Naqshbandiya. És la més oberta i dinàmica. La renovació de xeic Mawlana Khalid, entre 1811 i 1827 va dur a aquesta ordre a ser tenir una important xarxa arreu del Kurdistan. El xeic dirigent de la primera revolta contra el règim turc de Kemal Ataturk fou el xeic Said i pertanyia a aquesta orde. La primera revolta nacional kurda, l'any 1880, també fou dirigida per aquesta ordre amb el xeic Ubaidullah de Nehri a Hakkari. Els Barzani hi formen part.

-Qadiriyya. Els xeics són hereditaris i unes poques famílies dirigeixen l'ordre. Els Talabani hi formen part.


Leggi di più »

dilluns, 24 de febrer de 2014

Un demandant d'asil kurd assassinat brutalment a Austràlia en un centre de detenció

Reza Berati tenia 23 anys. Era un kurd d'Iran que havia demanat asil a l'Estat australià. Estava detingut al centre de Manus Island: El govern laborista va afirmar primer que havia finit fora del centre però s'ha confirmat que la seva mort fou dins del mateix. En incidents al centre de detenció el passat 17 de febrer van resultar diversos ferits per la brutalitat dels vigilants del centre. Les ferides, en el cas de Berati, foren mortals. El seu cos serà retornat al Kurdistan d'Iran.


El grup de drets humans GetUp ha adoptat una posició ferma de denúncia dels fets. "Crec, afirma el seu portaveu, que els australians estan realment impactats de veure que algú que ve aquí cercant la nostra protecció, com va fer Reza en tant que demandant d'asil, en lloc de trobar-lo trobi una mort brutal, i també són amoïnats de la manera com són tractats els demandants d'asil". El partit verd ha exigit la dimissió del ministre d'immigració australià, Scott Morrison.


Desenes de milers d'australians s'han concentrat a les principals ciutats de l'illa per recordar amb espelmes a Reza Berati i exigir una resposta al crim comès.

Leggi di più »

dissabte, 22 de febrer de 2014

Els kurds de Khorasan (Iran)

Els kurds de Khorasan viuen a una regió de l'Iran tradicionalment no kurda. L'enclau, de fet, és força allunyat del Kurdistan però hi habiten entre dos milions i mig milió de kurds. Quin és el motiu?



Mapa de la regió de Khorasan a l'Iran. Els kurds habiten al nord de la mateixa.

González de Calvio va afirmar ja al 1404 que hi havia unes 400 tendes negres on hi vivien kurds al Khorasan pagant tribut a Tamerlà. El 1522 el xà Islamil envia 4.000 kurds d’Erzerum i Van al Khorasan per protegir la frontera dels uzbeks. En la guerra contra els otomans els perses safàvides opten per la política de terra cremada i buiden zones de la frontera duent els habitants kurds al Khorasan. Aquest és l'origen de l'actual població kurda a la zona.

El xà Abbas el 1601 en desplaça 30.000 famílies més. El 1738 les tropes kurdes són vitals per la penetració persa a l’Ïndia. Malgrat això reben forts impostos i es revolten el 1747 més tard s’enfronten al xà Fath Ali que envia 15.000 soldats a combatre 8.000 guerrers kurds vers 1796. De 1825-28 els kurds llencen ràtzies contra els turcmens.

El 1936 el xà Reza prova de sedentaritzar les tribus nòmades, els desarma, mata els caps tribals i els declara anacrònics i una vergonya. Crema les tendes. El seu fill Mohamed Reza el derroca i retorna a la via tradicional el 1941 fet que els kurds per tornar a la seva forma de vida i obtenir una autonomia (1941-53). El gir de 1963 (reforma agrària, escolarització, irrigació), la manca de caps tradicionals, epidèmies, fred i exaccions de funcionaris junt la mort del 90 % del bestiar deixa els kurds en una feblesa extrema.

El poeta Alireza Roshan fou empresonat des de setembre de 2011 a Evin per expressar la seva identitat kurda i pertànyer al grup Gonabadi.

Afrasiab Shekotefh dirigeix la Kurmanj People of Khorasan des de Londres. Des de 2009 és una organització política. També hi ha el CSKK (Cultural & Civil Society of Khorasani Kurds) també amb seu a Londres des de 2006 dirigida pel mateix militant.




Mapa del Pròxim Orient. Les zones kurdes senyalades en vermell. L'àrea kurda de Khorasan és a l'extrem dret.

Leggi di più »

dilluns, 17 de febrer de 2014

Xocs amb la policia a les marxes kurdes a Turquia


La policia turca va reprimir amb gas i canons d'aigua algunes de les marxes kurdes que recordaven la detenció d'Abdullah Öcalan 'Apo' fa quinze anys pels serveis secrets turcs amb la connivència d'algunes potències occidentals.
A Amed (Diyarbakir), els militants kurds van respondre als atacs amb pedres i còctels molotov després d'una marxa multitudinària on onejaren banderes kurdes, del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i de la Confederació Democràtica del Kurdistan.


També hi va haver incidents similars a Cizre on els manifestants van marxar vestits de negre en senyal de dol i la policia no va poder ocupar la barricada aixecada pel jovent kurd. Incidents més greus encara foren a Van on les desenes de milers de manifestants van enfrontar-se a les forces repressores turques que els van atacar. Xifres similars dona l'agència DIHA per les manifestacions a Urfa i Bingöl sota el lideratge del Partit per la Pau i la Democràcia (BDP) que es presenta a les properes eleccions coaligat amb l'esquerra turca.


Les multitudinàries marxes a Batman, Şırnak, Silopi district, Mersin i Elazığ, Siirt, entre d'altres, van acabar sense incidents i amb cants a favor d'Apo i el Kurdistan. Les marxes van estendre's fins a la regió Egea, fora del Kurdistan, on viuen comunitats importants d'expatriats per motius econòmics o que van fugir de la intensa repressió dels anys noranta.

Vídeo sobre la marxa a Estrasburg i alguns incidents de Reuters.

Leggi di più »

diumenge, 16 de febrer de 2014

30.000 kurds es manifesten a Estrasburg

Demostració de força kurda a la capital alsaciana. La manifestació denunciava els quinze anys de la detenció d'Abdullah Öcalan 'Apo' (Oncle en kurd), líder de la resistència kurda a Turquia. Öcalan fou condemnat a mort. La pena fou conmutada per cadena perpètua i és recloit a l'illa d'Imrali on és l'únic pres.
El lema únic de la manifestació fou "Llibertat per Öcalan'. Aquesta fou organitzada per la Fedració d'Associacions Kurdes de França (FEYKA) però hi han assistit kurds i militants solidaris de tot Europa.

La policia francesa va xifrar en 9.000 els manifestants però FEYKA va donar la xifra de 40.000.


Leggi di più »

divendres, 14 de febrer de 2014

Manifestació kurda a Estrasburg el 15 de febrer


La Federació d'Entitats Kurdes de França (FEIKA) ha convocat una marxa pel 15 de febrer a la capital alsaciana. La manifestació recordarà els 15 anys de la detenció del líder kurd Abdullah Öcalan 'Apo' a mans de les forces de seguretat turques i la inhibició de la resta d'Estats en el conflicte i al seva resolució.

S'esperen desenes de milers de persones provinents de tots els punts d'Europa. La marxa de l'any passat va acollir 70.000 kurds a la ciutat.

Leggi di più »

dijous, 13 de febrer de 2014

La revolta del Xeic Said (1925) recordada avui al Kurdistan turc

La revolta del xeic Said (Serhildana Şêx Seîdê Pîran en kurd) serà recordada avui a la ciutat kurda, sota administració turca, d'Amed (Diyarbakir). Aquesta ciutat fou l'escenari dels més durs combats durant l'aixecament kurd encapçalat pe la tribu zaza.





Què fou la revolta del Xeic Said?


El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’ordre sufí Naqshbandi. L'epicentre de la revolta fou la zona de Diyarbakir(AMed en kurd) i Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou règim turc.

Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis on les forces armades turques els van derrotar.

Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a les zones rurals on l'exèrcit turc va contratacar. Els bombardeigs aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta em març de 1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el juny de 1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant l'habitual opacitat turca.

Arran de la revolta Turquia perd Mossul que és ocupada pels britànics. Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.

Leggi di più »

dimecres, 12 de febrer de 2014

Els partits kurds de Turquia

La República de Turquia no permet que existeixin partits de minories nacionals. Les minories a Turquia senzillament han estat exterminades a base d’assassinats massius. Així l’antiga minoria grega a Anatòlia que datava dels temps de colònies com Milet i que va donar alguns dels més gran pensadors de la història o la minoria armènia en són dos exemples. La minoria kurda ha patit atacs similars però no ha pogut ser exterminada. A canvi ha estat ocultada. Per tant no hi ha oficialment partits kurds a Turquia.



El principal partit kurd és el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan. Fundat l’any 1978 és el gran referent organitzatiu dels kurds de Turquia tot i ser il·legal i clandestí. El seu programa independentista i marxista-leninista ha anat derivant amb el pas dels anys cap a una proposta anomenada confederalisme democràtic que aposta per una democratització social i un autogovern sense modificar les fronteres actuals. Entre les seves formacions sectorials destaca la milícia Hêzên Parastina Gel (HPG) o Forces de Defensa Popular creades l’any 2002 però hereves de la milícia guerrillera del PKK que va iniciar l’alçament armat el 1984. També té una sectorial de dones (dividida en una organització de les dones urbanes, l’altra de zones rurals i una tercera de guerrilleres), una d’estudiants i una de joves. Forma part de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK).



El principal partit amb representació era el Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) que en turc significava Partit de la Pau i la Democràcia. El BDP va néixer l’any 2009 i és el sisè (!) partit pro kurd en fundar-se des de 1990 ja que els anteriors han estat prohibits. Fou dirigit per un kurd zaza, Selahattin Demirtas i format en un terç per alevis, essent observador de la Internacional Socialista. Té representació parlamentària i governa un centenar de poblacions. El BDP va transformar-se en el seu tercer congrés en Demokratik Bölgeler Partisi (DBP, Partit Democràtic de les Regions), Partiya Herêman a Demokratîk en llengua kurda. Dirigit per Emine Ayna, una kurda zaza, i Kamûran Yûksek. L'objectiu de la nova formació és centrar-se en l'autonomia i treballar-hi en els camps de la legislació, l'auto defensa, l'economia, la cultura i la diplomàcia.

L’any 2012 naixia l’HDK. En turc significa Congrés Democràtic Popular i aplega activistes socials, militants de l’esquerra turca i militants kurds. Se’l considera una aliança del BDP amb l’esquerra turca. Un any després es formalitzava l’Haklarin Demokratic Partisi (HDP o Partit Democràtic Popular) impulsat per l’esquerra turca afí als postulats del moviment kurd. Selahattin Demirtas i Figen Yüksedag són els seus dirigents.






Convocatòria unitària dels sis partits a Amed el setembre de 2015

Fora de l’entorn del PKK hi ha petites formacions de caire nacionalista i de centre inspirades en el model del Kurdistan iraquià i el PDK dels Barzani i l'UPK:

- PAK (Partîya Azadîya Kurdistanê), en turc Kürdistan Özgürlük Partisi, Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat l'onze de desembre 2014. Dirigit per Mustafa Özçelik, de caràcter conservador. Fou el primer partit que legalment va usar el nom de "Kurdistan",

- PAKURD (Partiya Kurdistan) dirigit per İbrahim Halil Bara,

- KADEP (Katlimci Demokrasi Partisi, Partit de la Democràcia Participativa) dirigit per Lutfu Baksi. Fundat el 19 de desembre de l'any 2006 per l'ex ministre Şerafettin Elçi,

- el comunista ÖSP (Özgürlük ve Sosyalizm Partisi, Partit de la Llibertat i el Socialisme) creat el 21 de desembre de 2011 pel marxista Sinan Çiftyürek; proposa una federació turco-kurda,

 - el PDK-Bakur un veterà partit proper al PDK del Kurdistan iraquià. Fou fundat el setembre de 1992 per la unió de l'Ala Rızgari Birlik Platformu, la Ulusal Birlik Platformu (Bergeh), alguns grupuscles separats del Rizgari i alguns independents. Inicialment es va dir Hevgırtın-PDK. Fou el successor de Partit Democràtic del Kurdistan Turc, dissolt el 1968 arran de l'assassinat del seu líder. El 1994 va adoptar el nom de PDK/Bakur (nord), en al·lusió a la part septentrional del Kurdistan. És un partit progressista moderat i refusa la separació dels kurds en diferents estats.

- Hereketa Azadi, Moviment de la Llibertat

Finalment hi ha tres formacions més:

- l’HAK-PAR formació socialista creada per Kemal Burkay. Hak ve Özgürlükler Partisi (HAK-PAR, Partit dels Drets i les Llibertats) va fundar-se l'any 2012. Tot i ser molt minoritari governa a una localitat kurda, Konukbekle. A les eleccions del 7 de juny va obtenir 58.698 vots. El seu president va morir en un accident de trànsit l'octubre de 2015.

- HUDA-PAR (Hür Dava Partisi, Partit de la Causa Justa), d’orientació islamista i conservador, fundat el 17 de desembre de 2012. Hereu del grup paramilitar Hizbollah turc que entre 1983 i 2002 va dur a terme una guerra paramilitar contra el PKK de tipus contra insurgent. El 2014 va obtenir prop de 100.000 vots a les eleccions estatals.


L'any 2014 es va formar el Partiya Demokrata Kurdistan Turkiyê (PDK-T). La nova formació s'inspira en el Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK) que governa actualment al Kurdistan iraquià. Les relacions entre aquest partit i el govern turc són actualment excel·lents. Aquest és el motiu principal de que Ankara hagi accedit a l'ús del mot Kurdistan en el nom oficial de la formació. El segon motiu és que el PDK-T vol presentar-se com una alternativa moderada front l'il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o bé el legal Partit de la Pau i la Democràcia (BDP). Malgrat això el PDK-T també demana una independència pel Kurdistan turc amb capital a Amed / Diyarbakir. El seu màxim dirigent és Mehmet Emin Kardas qui ha afirmat que "Només la independència pot protegir els kurds, més que la supremacia turca, àrab o persa".

Tots ells tenen un seguiment molt marginal.









Leggi di più »

dimarts, 11 de febrer de 2014

Visita d'Human Rights Watch a l'autonomia kurda de Síria


Una delegació d'Human Rights Watch (HRW) ha visitat la recent proclamada zona autònoma kurda de Síria. Els defensors dels drets humans han anat a Qamishlo, principal ciutat kurda de Síria i s'ha trobat amb el moviment de masses, Moviment per la Societat Democràtica (TEV-DEM).

HRW s'ha reunit amb els responsables de justícia i drets humans i ha visitat les presons kurdes. Segons els membres de la delegació: "la raó per la visita a Rojava és aprendre com funcionen les institucions que s'han creat abans i després de l'anunci de l'autonomia democràtica i també sobre la situació recent a Rojava".



Leggi di più »

Els partits kurds de l'Iraq

El més antic dels partits kurds de l'Iraq és el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) encapçalat pel clan Barzani des de la seva fundació l'any 1946. Ha protagonitzat els més importants alçaments armats contra els diferents règims nacionalistes àrabs de l'Estat. Forma part de l'Aliança de Demòcrates a nivell internacional de la que també forma part Unió Democràtica de Catalunya. Se'l considera un partit de centre dreta amb fortes arrels tradicionalistes.

L'any 1975 se li va escindir la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan, del clan Talabani. Aquesta va adoptar una línia socialdemòcrata i el seu feu és la zona de parla sorani (el PDK és hegemònic a la zona on es parla el dialecte kurmanji).

La corrupció d'ambdues formacions, en especial de l'UPK, va provocar una greu escissió renovadora l'any 2009 que va donar lloc al Bzutinewey Gorran. El Gorran, Moviment pel Canvi, va adoptar un programa de centre liberal encapçalat per Nawshirwan Mustafa.


A part de les tres principals formacions hi ha un grup de partits islamistes.
El més veterà és el Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK). El seu epicentre és Halabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtui. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans. Finalment el 2001 naixia el Kurdistan Islamic Group (KIG) escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam. Tenen la seu central a Suleimaniyya.


També existeix un conjunt de partits laics d'esquerra. El KSDP (Partit Socialista Democràtic del Kurdistan) és un veterà partit socialdemòcrata escindit l'any 1976 del PDK, el KCP va escindir-se els anys noranta del Partit Comunista d'Iraq davant la seva negativa a reconèixer el fet nacional kurd. El Kurdish Toilers Party és un partit socialista del Kurdistan de mitjans dels anys vuitanta.

Com a formacions menors cal citar el PÇDK vinculat al PKK kurd i membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan i el Partit Conservador del Kurdistan formació tribal de clan Surchi una de les tribus kurdes més tradicionalistes i que parla un subdialecte del kurmanji.


Leggi di più »

dilluns, 10 de febrer de 2014

Què és Jabhat al-Akrad?






En un inici, Jabhat al-Akrad, era una brigada del Free Syrian Army (FSA), essent aquest la principal formació militar d’oposició al govern sirià. Després de la seva fundació, l’any 2011, l’FSA va anar perdent terreny amb l’aparició de moviments armats islamistes. L’FSA és essencialment secular i té un fort component de nacionalisme àrab.


Jabhat al-Akrad és una reducció del nom complet: Brigada del Front Kurd per a Protegir el Poble Sirià. En kurd se la coneix com Cebhet El-Ekrad amb les sigles EK. Les seves àrees d’actuació han estat a les regions d’Alep i Raqqa. En concret a les àrees mixtes on hi convien població àrab amb kurda. Les zones de majoria kurda, en canvi, són cobertes per la seva milícia aliada; les Forces de Defensa Popular (YPG).


Quan l’estiu de 2013 els islamistes van iniciar una ofensiva contra el Kurdistan sirià i la milícia de l’YPG, van ser segrestats i executats civils kurds, bloquejades les àrees kurdes en forma de setge. Llavors el Free Syrian Army va adoptar una posició de certa connivència contra els kurds. Això va provocar un distanciament entre Jabhat al-Akrad i l’FSA. El 16 d’agost de 2013 l’FSA anunciava l’expulsió de Jabhat al-Akrad acusant-lo de tenir vincles amb el Partit de Treballadors del Kurdistan. Els comandants de Jabhat al-Akrad van respondre dient que l’FSA havia estat segrestat pels jihadistes. En aquells moments Jabhat al-Akrad va reivindicar que tenia uns 7.000 combatents i es va fer fort a zones d’Alep i Raqqa. En aquesta darrera va actuar en especial a Tel Abyad, just a la frontera amb Turquia. Malgrat tot l'organització va anar desapareixent de l'escenari.


La pròpia Raqqa, única capital provincial en mans de l’oposició al govern, va caure en mans dels fonamentalistes d’ISIS (Islamic State of Iraq and Syria) que hi van expulsar l’FSA. Les relacions entre aquests dos moviments es van anar deteriorant. A principis de gener ISIS va trencar amb la resta de grups de l’oposició.


L’enemic del meu enemic és el meu amic. I des de gener s’ha detectat una aproximació entre FSA i un reaparegut Jabhat al-Akrad. L'objectiu és expulsar ISIS de les zones d’Alep i Raqqa que controla. La concreció principal ha estat l’ofensiva conjunta sobre Tel Abyad i Jarablus, població estratègica situada a la frontera i veïna de Kobanê, capital d’un dels enclaus autònoms en mans de les YPG.

Leggi di più »

Cinc civils kurds detinguts a l'Iran

Les forces de seguretat iranianes van detenir 5 civils kurds a principi de febrer a la vila de Dereki, a la zona d'Hewramani Takht, al Kurdistan de l'Iran.

Es desconeix el nom d'un dels detinguts però la resta són Sebah Mehmudi, Ehsan Huseyni, Qutbeddin Huseyni i Adel Muhamed. Es desconeix on resten actualment. 

Leggi di più »

diumenge, 9 de febrer de 2014

La crisi de l’UPK s’aguditza

Els mals resultats electorals han portat l’Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), Yekêti Nîstimaniy Kurdistan en kurd, a una profunda crisi interna. La formació, fundada el 1975 per Jalal Talabani, actualment malalt, ha entrat en una fase de descomposició. El darrer capítol fou la dimissió, a principi de febrer de 2014 de Barham Salih com a màxim dirigent.

La quarta convenció del partit resta ajornada sine die i una direcció col·legiada de tres persones actua com a gestora. Entre elles la muller del propi Talabani, Hêro Ibrahim Ahmad. Precisament ella i Salih mantenen un pols intern pel control del partit i apostant per reformar-lo davant l’avanç del moviment Gorran. Fundat l’any 2009 en bona part per dissidents de l’UPK, Gorran (Canvi), s’ha convertit en segona força al Kurdistan iraquià amb un discurs molt contundent contra la corrupció.

Salih ha acusat Ahmad de no convocar la convenció del partit per a perpetuar-se al capdavant de la formació fundada pel seu marit.

Leggi di più »

dissabte, 8 de febrer de 2014

Detenció de l'activista Dana Lencawayi


Dana Lencawayi és un activista en defensa dels drets humans i membre del consell d'estudiants de la universitat de Payame-e Noor.

Fou capturat el passat 26 de gener de 2014 a Meriwan (Kurdistan d'Iran) per les forces repressores del règim. Ja havia estat detingut tres vegades anteriorment. La família ha demanat saber on es troba actualment però no se sap res de Lencawayi i la policia es nega a donar cap dada del seu destí.



Leggi di più »

divendres, 7 de febrer de 2014

Atac a la seu del BDP a Antalya

La seu del Partit per la Pau i la Democràcia (BDP), Baris ve Demokrasi Partisi en turc, fou atacada a la població d'Antalya. Els vidres van ser trencats, la porta espanyada i es van escriure lemes xenòfobs a l'entrada.


Antalya és una ciutat turca, fora del Kurdistan, i a la costa mediterrània. L'any 1207 va passar de control bizantí a islàmic. els turcs la van ocupar l'any 1390 i ara representen la majoria de la població. Les minories cristiana i jueva han estat expulsades pels turcs amb la seva pràctica xenòfoba.

Com d'altres poblacions turques els darrers anys ha notat l'arribada de nombrosos refugiats kurds que fugen de les zones rurals kurdes arrasades pel govern turc. Els anys noranta fins a 4.000 poblacions kurdes foren desallotjades per l'exèrcit turc i la seva població expulsada. Avui, per exemple, un 11 % de la població d'Antalya és kurda.

Leggi di più »

dimecres, 5 de febrer de 2014

Els partits kurds de l’Iran

El primer partit kurd d’Iran es funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata.

Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui encara avui manté una enemistat amb el partit matriu.

Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista.

Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:

1) Komala-Party of Iranian Kurdistan.

Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.

2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.

3) Komala-Kurdistan Toiler's Party

Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.




Finalment existeix el Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada.

Aquestes formacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.

A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq.

Leggi di più »

dimarts, 4 de febrer de 2014

Els partits kurds de Síria

Hi ha fins a 18 partits polítics kurds a Síria en un laberint de sigles difícil d’entendre. Les nombroses escissions són més personals que polítiques tot i que se’n poden distingir diverses famílies.

Tretze de les divuit formacions provenen del Kurdish Democratic Party of Syria (KDPS) primer partit kurd de Síria, fundat el 1957. Ben aviat el partit va veure’s implicat en conflictes entre tres ales: l’ala dreta de Nur al-Din Zaza i Abdel Hamid Darwish; la més fidel al PDK iraquià (partit matriu del KDPS sirià) amb Daham Miro i l’ala esquerra d’Osman Sabri i Salah Badruddin.






1. Les formacions sorgides del KDPS

Des de 1965 l’anomenada “Ala dreta” del KDPS funciona de forma autònoma dirigida per Nur al-Din Zaza i Abdel Hamid Darwish. Quan la ruptura amb el KDPS és definitiva, aquest sector crea el Kurdish Democratic Progressive Party in Syria (KDPPS) l’any 1970. Actualment continua dirigit per Darwish, el més veterà dels polítics kurds de Síria. Ha tingut nombroses escissions algunes de les quals continuen actives: Kurdish Equality Party ‘Wekhevi’, Kurdish Democratic Patriotic Party i el KDPPS-Reform Movement.


Kurdish Democratic Party of Syria ‘Al-Parti’. L’hereu del KDPS és el partit que avui lidera Abdulhakim Bashar. Aquest partit fou reactivat cap a l’any 2000 després de patir nombroses escissions que acabarien convergint amb formacions sorgides de l’ala esquerra. A part del KDPS de Bashar, que té relacions preferents amb el PDK iraquià del M. Barzani, n’han sorgit diverses escissions: KDPS Al Parti/Nasruddin Ibrahim, KDPS Abdurraman Aluji’s Group i KDPS Abdulkarim Sakho.


El sector d’esquerres fou dirigit pel refugiat turc Osman Sabri fins que Salah Badruddin va emergir com a líder carismàtic acabdillant-lo durant tres dècades. És el que ha patit més escissions sorgint-ne les següents formacions:

Kurdish Left Party

El 1977 aquest partit liderat per Mohammed Musa trenca amb Badruddin adoptant el nom de Kurdish Left Party o Yassar Party. Actualment dues faccions reclamen aquest nom una encapçalada pel propi Musa coneguda com a KLP (Congress) i l’altra, KLP (Central Committee) dirigida per Saleh Gado qui és refugiat a Iraq.

Yekiti

L’any 1991 un nombrós grup de crítics amb Badruddin va trencar amb ell per crear el Yekiti (en kurd Unitat). En realitat va aplegar diverses formacions menors: Kurdish Peasant Party, Uthman Group, Party of the Paople Union, Workers Party d’Azad Ali, Labour Party de Segbat Fatih (escindit del KDPS el 1980) i Al Parti KDPS d’Ismail Omer (escissió del KDPS que acabarà formant el Democratic Yekiti). Hi destacaven Marwan Uthman (trostkista), Fuad Aliko, Hasan Salih o Ismail Amo. Aquest partit es va trencar entre una facció federalista i una oposada al federalisme.

Azadi

Els darrers seguidors de Badruddin el van abandonar finalment quan va acceptar un càrrec a sou del govern regional kurd d’Iraq. Aquest sector va unir-se a una escissió del Kurdish Left Party. La formació resultant fou batejada com a Kurdish Freedom Party però popularment se’ls coneix com Azadi (llibertat en kurd). Fins el 2011 la cohabitació fou viable però llavors el partit es va trencar en dues faccions que reivindiquen el nom del partit i mantenen excel·lents relacions amb el PDK iraquià la de Cuma i la d’Oso.




2. El PYD

Partiya Yekîtiya Demokrat o Democratic Union Party.


Actualment és la formació principal del Kurdistan sirià. En realitat es tracta d’una mena de filial del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) turc. De fet forma part del KCK (Koma Ciwakên Kürdistan, Union of Communities in Kurdistan) a nivell de tot Kurdistan.

El PKK va actuar com a tal des de 1980 a Síria. En aquell moment el règim sirià va respondre al projecte turc GAP (explotació unilateral de l’Eufrates) convidant les faccions armades turques Dev Genç, Dev Sol i PKK. El 1980 Öcalan es refugia a Damasc on gestiona un camp d’entrenament. Assad li dona instructors, comptes bancaris i armes. Després els trasllada a la vall de Biqa (Líban) on el PKK s’alia al DLFP palestí de Nayif Hawatmeh i per primer cop el PKK fa accions armades a la guerra libanesa. Clans de la tribu Miran es passen de Barzani a Öcalan. El 1987 el PKK té oficines a Damasc, Qamishli, Darbasiya, Derik, Ras al-Ayn, Efrin, Alep i Hasaka; tanmateix controla de facto zones del Kurd Dagh. El 1990 Turquia retira el GAP i Síria declara el PKK terrorista. El 1996 Öcalan reconeix que no hi ha kurds a Síria sinó refugiats. (?) L’any.1998 és expulsat de Síria i el PKK deixa d’operar a Síria.

Després d’un període crític l’any 2003 es funda el PYD (Partit de la Unió Democràtica) sota el lideratge de Fuet Omar. L’any 2010 s’escull una nova direcció bicèfala amb Salih Muslim (veterà del PKK) i Asya Abdullah; amb ells el partit pren una fisonomia més autòctona siriana i opta per una política agressiva amb la resta de partits sirians kurds i els seus flirteigs amb l’oposició àrab al règim. En aquest sentit crea una milícia pròpia, YPG, (Unitats de Protecció Popular) que es fan amb el control de les zones kurdes a mesura que l’exèrcit sirià es comença a retirar l’any 2012.


Rekfetin. Kurdish Wifaq Party. 2004. Escissió del PYD, contraria al dirigisme del PKK. El seu cap. Kemal Sahin, fou assassinat pel PYD el 2005. Fawzi Shingar el dirigeix refugiat a Iraq.





3. Altres

Syrian Kurdish Democratic Party. 1997. Petita formació de Jamal Bagi.

Future Movement

Kurdish Future Movement neix el 2005 de la mà de Meshal Tammo qui havia estat seguidor de Badruddin entre 1979 i 1999. De fet se’l pot considerar una facció més de l’ala esquerra del KDPS. Tammo opta per la col·laboració activa amb l’oposició àrab al règim fet que el converteix en un adversari del PYD (partidari de seguir una línia només kurda ignorant l’oposició àrab). Tammo atrau els sectors més joves del Yekiti. La seva popularitat fa que sigui primer empresonat i després assassinat. Després del seu assassinat neix el Meshal Tammo Battalion però el partit es bifurca en dos faccions antagòniques.

Leggi di più »

dilluns, 3 de febrer de 2014

Comandant Redur Xelil (YPG) : “Som la força de defensa del poble kurd”






Redur Xalil és el portaveu de les Yekîneyên Parastina Gel (YPG), les Unitats de Defensa Popular. Aquesta milícia, creada l’any 2011 com a força d’autodefensa dels kurds de Síria controla avui bona part d’aquest. A finals de 2013 fou entrevistat pel mitjà ‘Rudaw’ on exposa els punts de vista político militar de la milícia.

Rudaw: Quines són les darreres notícies de la seva guerra amb ISIS (Islamic State of Iraq and Syria) i Jabhat al-Nusra ?

RX: Hem iniciat l’operació ‘Tribut als Màrtirs de la Revolució’ i la segona fase d’aquesta va finalitzar la nit del 8 de novembre. Al nord de l‘eix Til Temir-Serêkaniyê (Ras al-Ayn) hem alliberat 23 pobles i ciutats de grups radicals armats. Algunes bases importants dels grups radicals armats foren capturades completament per les nostres forces. Centres importants com Mishrafa, Til Khalaf, Asfar Najjar i Banajor foren completament alliberats i ara estan sota control de les YPG.

Rudaw: Ens pot dir per què van endegar aquesta operació mobilitzant un nombre tan gran de forces?

RX: En primer lloc, voldria dir que aquestes localitats formen part de Rojava (el Kurdistan sirià) i són kurdes. Aquesta fou la raó més important per la que les YPG van començar aquesta operació. Tanmateix, les viles kurdes han estat patint atacs de grups radicals armats els darrers tres mesos. Hem tractat de solucionar pacíficament i mitjançant diàleg els conflictes amb aquests grups armats, però la seva resposta foren atacs. Finalment van creure que era necessari aturar aquests atacs. Amb aquest objectiu, les YPG van traçar un pla militar i actuaren en base a aquest. Sense dubte, van haver-hi alguns xocs armats durs en aquesta operació. Al final, aquests grups armats no van poder mantenir les seves posicions front la força militar de les YPG. Alguns d’ells van aconseguir fugir, però la resta foren morts per les nostres forces.

Rudaw: El darrer mes les seves forces van fer-se amb el control de Tel Kocer que era en mans de grups gihadistes, però hi ha un potent suport sunnita a aquests grups a la zona fronterera entre Iraq i Síria. Hi ha el risc de que perdin el control d’aquesta vila fronterera altre cop?

RX: Certament, la ciutat de Tel Kocer és sota el nostre control i protegida per les YPG. Estem prenent les mesures militars necessàries per a fer front a qualsevol atac sobre la ciutat. No hi ha dubte de que podem defensar la ciutat en qualsevol condició. La presència de grups armats en aquesta regió és ara molt feble. És per això que no crec que tornin a atacar o puguin prendre Tel Kocer a les YPG.

Rudaw: Vostè ha mencionar que els grups han marxat cap a Til Abyad. Tenen les YPG un pla per prendre Til Abyad?. Què ens pot dir sobre això?

RX: Til Abyad és una vila kurda i és al Kurdistan Rojava. Veiem presència de grups radicals islamistes en aquesta localitat com a forces d’ocupació. Tots els grups establerts a Til Abyad estan descontents amb l’existència de grups radicals armats allà. Sense dubte, alliberar Til Abyad forma part dels plans de les YPG. Voldria ser clar que quan el moment i les condicions siguin oportunes, alliberarem Til Abyad també.

Rudaw: Què pot dir sobre Azaz i Jarablus?

RX: El mateix és pot dir sobre Azaz i Jarablus. Considerem aquestes regions com a parts integrants del Kurdistan Rojava. Aquestes regions són entre les ciutats de Serêkaniyê, Kobanê (Ayn al-Arab) i Efrin. Per tal que aquestes ciutats estiguin connectades i no hi hagi cap problema de transport entre elles, Azaz i Jarablus han de ser alliberades també.

Rudaw: Els mitjans internacionals parlaven recentment de la seva lluita amb els grups islàmics, especialment després de capturar Tel Kocer. Què en pensa d’aquest interès sobtat?

RX: La força d’al-Nusrah i grups similars afiliats a Al Qaida és exagerada pels mitjans mundials i tothom comença a creure-se-la. Això ha estat una campanya efectiva als mitjans. Però les YPG han demostrat que tot era un error. Les YPG van mostrar que no importa com de forts siguin aquests grups, no importa amb quin armament pesat puguin comptar; seran derrotats. Les YPG lluiten per la seva pròpia terra i el suport popular és l’arma més potent que cap força pugui tenir. Moltes persones no creien que els kurds tindrien èxit vers aquests grups altament experimentats i potents. Malgrat això, les YPG van mostrar que podien fer-los front perquè no hi ha cap legitimitat en la seva presència en aquestes regions. La seva presència fou per saqueig i opressió; no en l’interès de les persones vivint en aquestes àrees.

Rudaw: Alguns mitjans informen que d’altres minories ètniques i religioses a Rojava celebraven la vostra arribada i us estan donant suport. Són aquestes informacions certes?

RX: Sense dubte, són veritat. Les persones que viuen en aquestes àrees es sentien sense cap ajuda davant les atrocitats que aquests grups estaven cometent. Aquests grups duen amb ells una cultura que té un conflicte seriós amb la cultura d’aquestes regions. El seu sistema és basat en la tortura, la intimidació i el saqueig. La gent d’aquestes regions han estat vivint en pau i harmonia i és per això que van trobar-se extremadament incòmodes amb l’arribada d’aquests grups armats i els seus intents d’instal·lar una cultura salvatge. Aquesta realitat és el motiu pel que la gent està contenta quan les YPG alliberen aquelles àrees. Moltes persones d’aquests pobles no-kurds vivint en aquestes àrees s’han incorporat a les YPG i combaten contra aquests grups armats. La resistència que ells van plantejar és molt notòria.

Rudaw: Tenen vostès combatents àrabs, assiris o d’altres pobles?

RX: Hi ha combatents a les files de les YPG de tots els pobles que viuen al Kurdistan Rojava. Hi ha àrabs, armenis i assiris. Tots els pobles vivint a la regió tenen milicians a les YPG.

Rudaw: Alguns encara diuen que les YPG són la branca armada del Partit de la Unió Democràtica (PYD). Què ha de dir sobre això?

RX: Aquells que fan aquesta propaganda tracten de mostrar que les YPG són febles i poc dignes. Segons ells, les YPG actuen en un estret marge polític. Les YPG, sense dubte, des del seu inici han servit l’interès de tots els grups de la regió i els han protegit. Les YPG no són l’exèrcit d’un partit polític. Som la força de defensa del poble kurd. Tothom pot trobar un lloc a les YPG fàcilment i de forma independent dels seus punts de vista o afiliació política. La primera i única força legítima defensant el Kurdistan Rojava són les YPG.

Rudaw: La CNN ha emès un reportatge on mostrava com de fàcilment els militants gihadistes creuen de Turquia a Síria. Què en pensa d’això? Creu que el suport de Turquia als grups gihadistes continua?

RX: Des del primer dia que van començar els esdeveniments a Síria sabem del paper que juga Turquia. Hi hem parlat algunes vegades tractant d’arribar a un acord. Hem dit que Turquia ajuda els grups radicals islamistes. Hem dit que són assistits al creuar la frontera. Hem capturat també documentació. Alguns d’aquests extremistes morts en batalles tenien passaports turcs i targes identificatives del servei d’intel·ligència turc (MIT). Els nostres avisos no van ser agafats seriosament. Finalment la CNN ha informat sobre aquests grups i com creuen i això valida el que estàvem dient. Esperem que aquests fets arribaran a tothom. Esperem que el paper negatiu de Turquia en la revolució siriana quedarà clarament exposat i tothom veurà aquests fets.

Rudaw: Parlant de Turquia, com vostè sap, està construint un mur a la frontera amb Rojava, prop de Nusaybin on la batllessa, Ayse Gokkan, va fer una vaga de fam contra aquest durant una setmana. Què ens pot dir d’aquest mur?

RX: Considerem l’acció de la senyora Gokkan molt honorable, i li declarem el nostre suport total. L’intent de Turquia de construir un mur a les ciutats fronteres on els kurds són majoritaris no és un encert. Som al segle XXI i les fronteres nacionals estan erosionant-se, tothom està construint relacions basades en la democràcia. Que Turquia aixequi un mus té un significat negatiu. Crec que el poble kurd no permetrà que s’aixequi un mur així entre el Kurdistan del Nord (Turquia) i el Kurdistan de l'Oest o Rojava. Per què aixecar aquest mur és una errada i és producte de polítiques xovinistes, aquest intent no serà acceptat.

Entrevista original

Leggi di più »

dissabte, 1 de febrer de 2014

Editorial del New York Times sobre la deriva autoritària de Turquia



Sota el títol "Turquia, gir equivocat" el diari The New York Times alerta del gir autoritari que afecta la República de Turquia. El text descriu que Recep Tayyip Erdogan ha passat de ser un "model per la democràcia musulmana" a crear un "desastre polític". Fins i tot l'acusa de transformar Turquia en "un Estat autoritari" i posar en risc l'Aliança Atlàntica.

El govern turc a trencat la separació de poders, intervé en decisions judicials, usa una "retòrica incendiària" i fins i tot inventa "conspiracions teòriques sense fi". En un exemple paradigmàtic recull les recents declaracions del ministre d'afers exteriors alemany dirigint-se als seus socis de la Unió Europea. Frank-Walter Steinmeier va apuntar que l'UE ha de demanar a Turquia el retorn a l'Estat de Dret.

Leggi di più »