dissabte, 26 d’octubre de 2013

Iran executa el kurd Habibollah Golparipour

Aquesta matinada ha estat assassinat a la forca Habibollah Golparipour conjuntament amb setze presos polítics balutxis. El Balutxistan Occidental és avui sotmès a l'Iran persa.

El setembre de 2007 la policia iraniana va detenir Golparipour. va començar un rosari de trasllats a centres de detenció i tortures físiques i psicològiques de manera que les forces repressives perses van trencar-li el braç i la cama. El març de 2009 un tribunal del règim teocràtic el va condemnar a mort. El seu judici va durar cinc minuts. Golparipour fou condemnat per "enemistat amb Déu", de ser membre del PJAK (Partit de la Vida Lliure Kurda) i organitzar les Mares per la Pau Kurdes a Mahabad. El febrer de 2011 va realitzar una vaga de fam i el seu cas fou dut a la Cort Suprema que el va confirmar. Una campanya per salvar la seva vida va organitzar-se enmig de la indiferència internacional.



Leggi di più »

La milicia kurda anuncia una victòria estratègica a Tell Koçer (Síria)

L'ofensiva va començar el 23 d'octubre. Diverses columnes de l'YPG (Unitats de Defensa popular) van llençar un atac cap a Yarubiyah nom àrab de Tell Koçer (també s'usa Tel Koçer, Tel Kocer, Tal Kochar). La regió és a la frontera oriental de Síria amb l'Iraq i és sota control dels fonamentalistes de l'ISIS (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria) i de Jabhat al-Nusra, afiliats a Al Qaida. En poques hores els islamistes foren expulsats de quatre poblacions: Sidêdiyê, Siha, El Werdiye i El Biwêta. També es va capturar un notable arsenal i vehicles abandonats pels jihadistes en la seva fugida.

Després de tres jorns de combat YPG anunciava que a les quatre de la matinada del 26 d'octubre s'havia fet amb el control de la pròpia Tell Koçer. Amb aquesta conquesta la milícia kurda s'assegura un lloc estratègic de control fronterer amb Iraq. L'operació, batejada com 'Tirbespiye' i 'Martirs de Til Elo'.



Leggi di più »

divendres, 25 d’octubre de 2013

Els germans Moradi podrien ser executats a l'Iran sota acusacions falses

Els germans Zanyar i Loghman Moradi són actualment a la presó de Rajaee Shahr (Iran) segons ha confirmat la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. Són acusats d'estar implicats en la mort de l'Imam Mariwan Friday i de "enemistat amb Déu". Hi ha més que indicis que les proves foren fabricades pels propis serveis secrets iranians per inculpar als dos germans. No només això. L'any passat els dos kurds van poder fer arribar una carta en la que denunciaven les tortures a les que se'ls havia sotmès i arran de les que se'ls havien extret les confessions.

Els germans Moradi
 
Zanyar Moradi, tenia 23 anys quan va ser detingut, el 2 d'agost de 2009. El seu germà Loghman Moradi, en tenia 25. A partir de llavors va començar un calvari pels dos. Primer reclosos a un centre de detenció durant 9 mesos patint constants tortures. Posteriorment van ser traslladats a la presó central de Sanandaj i d'allà a la d'Evin. Els Guàrdies de la Revolució Iraniana van acusar la mort del fill de l'Imam per detenir desenes de joves kurds. També es va descobrir que, disfressats amb uniformes de la milícia kurda (PJAK) havien matat diversos civils kurds. De fet l'agència Tabdir News va revelar que els Guàrdies de la Revolució eren els actors de l'assassinat del fill de l'imam.

Tres anys de tortures no van fer que els dos germans deixin de demanar justícia i que la veritat surti a la llum. La misteriosa mort d'Hiva Tab, el cap del grup de Guàrdies Revolucionaris acusat de cometre les exaccions, però, apunta que Iran ja s'ha ocupat d'eliminar testimonis.

Ara l'imam torna a exigir l'execució dels germans Moradi segons a denunciat la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. 


Campanya a facebook per salvar la vida dels germans Moradi.

Article en castellà sobre els germans Moradi

 


Leggi di più »

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Cinc anys de presó per un activista kurd a Iran


Wafa Qaderi ha estat condemnat aquesta setmana a cinc anys de presó per un tribunal iranià. La pena és per "organitzar il·legalment els treballadors" així com "amenaçar la integritat territorial d'Iran". Amb aquest eufemisme es castiga a aquelles persones que fan qualsevol tipus d'activitat a favor dels kurds o balutxs.

Leggi di più »

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Quatre partits kurds de Síria preparen la seva fusió


La nova formació s’anomenaria Partit Democràtic del Kurdistan de Síria i el seu nom, ja apunta que serà proper al PDK qui governa al Kurdistan iraquià. Segons Kawa Azizi, dirigent del Kurdish Freedom Party, les quatre organitzacions polítiques implicades són:

- Azadi Kurdish Party, liderat per Mustafà Jama o Cumma

- Kurdistan Democratic Party in Syria (KDPS) d’Abdulhakim Bashar

- Kurdish Freedom Party, dirigit per Mustafà Oso

- Kurdish Union Party

La proposta ideològica comuna és d’una Síria federal amb bones relacions amb Turquia: “No acceptem Turquia com un estatenemic. Som veïns i romandrem veïns.” La seva proximitat al PDK iraquià és indubtable ja que, fins i tot abans de concretar la seva unitat ja s’han reunit amb Massoud Barzani, president del PDK i també de la regió autònoma kurda de l’Iraq.





L’Azadi Kurdish Party, fundat l’any 1958, reivindica la figura del pare de Barzani. De fet Cumma viu a Arbela refugiat i protegit pel PDK. A Síria manté una milícia armada que s’ha enfrontat amb altres grups kurds. El febrer es va retirar del Kurdish National Council que pretenia ser una plataforma de totes les formacions kurdes de Síria.

El KDPS es va fundar l’any abans, el 1957, i demana la descentralització de Síria. Ha rebut el suport del PDK iraquià des dels seus orígens. Les seves nombroses escissions (actualment hi ha tres grups que en reclamen el nom) l’han afeblit força. La facció principal, liderada per Bashar és la que s’ha implicat en el projecte de fusió.

Kurdish Freedom Party és el més recent, es va fundar l’any 2005 unificant el Kurdish People’s Union Party in Syria de Mustafa Jum’ah i el Kurdish Left Party in Syria de Khayruddin Murad. La formació es va fracturar l’any 2011 quan les dues faccions van reivindicar el nom del partit. Des de finals de 2011 Mustafà Oso, va succeir a Murad, i encapçala el Kurdish Freedom Party in Syria (Azadi). Aquest advocat presidia anteriorment la Kurdish Organization for Human Rights and General Freedoms in Syria.

Finalment el Kurdish Union Party, conegut popularment com Yekiti va néixer l’any 1999. Ismail Hami és el deu màxim dirigent. Fins l’agost de 2011 va formar part de l’oposició siriana i malgrat retirar-se continua col·laborant amb ella. El Yekiti reclama l’autogovern dins de Síria.



Tot plegat pot semblar complex però actualment cal indicar que hi ha fins a quinze partits kurds a Síria més o menys actius. L’anunci de la unificació d’aquestes quatre formacions no ha estat ben rebuda pel principal partit kurd de Síria, el Democratic Union Party (PYD), fundat l’any 2003. Aquesta organització creu que la unificació serà un obstacle. El PYD defensa una autonomia plena i se’l considera proper al PKK del Kurdistan turc per tant no té ni bones relacions amb Turquia ni amb el govern del Kurdistan iraquià. El PYD dirigeix la milícia kurda que actualment controla gran part del nord de Síria i està duent el pes de la resistència armada front els islamistes. La seva acció al front li ha donat una legitimitat i un pes creixent entre els kurds de Síria. Possiblement aquest factor ha estat clau per afavorir l’apropament entre quatre formacions que fins fa poc tenien una relació molt menys estreta.

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Mor en combat el fill del dirigent dels kurds de Síria

Şervan o Shervan Müslim, de 20 anys, va morir en combat a Tal Abyad (Síria) el passat 9 d'octubre. Müslim era un dels combatents de la milícia kurda (YPG) i fou assassinat pels islamistes radicals d'Islamic State of Iraq and Syria (ISIS), facció afiliada a Al Qaida.
Shervan  era el fill menor de Saleh Müslim, co president del Partit de la Unió Democràtica (PYD) que aplega la majoria de kurds de Síria. El seu enterrament (veure vídeo) va realitzar-se a Kobani amb la participació de més de 10.000 persones.
En el marc de l'acte, la seva mare Ayşe Efendi, va afirmar: "S'ha comprovat qui està lluitant per la llibertat i honor avui. A aquells que ens estan fent la guerra, els hi dic que els resistirem amb els nostres màrtirs i sang. Des d'ara alçaré el meu cap ben alt i serem amos de les nostres terres lliures."

Leggi di più »

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Al Qaida reivindica el doble atemptat contra la capital kurda a l'Iraq

En un comunicat fet públic fa unes hores, l'ISIL (Estat Islamic de l'Iraq i Llevant) ha reivindicat l'atemptat a Arbela on van morir 7 persones i hi va haver més de 60 ferits a mans de quatre suïcides. ISIL (acrònim en anglès d'Islamic State of Iraq and the Levant) és la marca d'Al Qaida a Iraq. Fa uns mesos es va estendre a Síria (anomenant-la Llevant). Ha desplegat nombroses columnes al camp de batalla de Síria on està destacant per ser un dels grups més cruels. Actualment controla una capital provincial on mostra un potencial molt gran tant d'armament com d'aliments fet que demostra que té el suport d'un o més d'un Estat.
ISIL argumenta la seva acció contra Arbela (Erbil) pel suposat suport que el govern regional kurd a l'Iraq està donant als kurds de Síria. Aquests, partidaris del laicisme, estan mantenint nombrosos combats els darrers mesos contra les unitats de l'ISIL.

Leggi di più »

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes



Les eleccions per escollir el parlament autònom del Kurdistan iraquià van realitzar-se el passat 21 de setembre. El 3 d'octubre la Comissió Electoral va fer públics els resultats definitius amb una participació del 74 %:



Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)
734.984
38
1.076.370
30
*
Moviment Gorran (Canvi)
476.173
24
445.024
25

Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK)
350.500
18

29
*
Unió Islàmica del Kurdistan (KIU)
186.741
10
240.842
6
**
Grup Islàmic del Kurdistan (IKG)
118.575
6

4
**
Moviment Islàmic del Kurdistan (IMK)
21.834
1
27.147
2

Partit Socialista Demòcratic del Kurdistan (KSDP)
12.501
1

2
**
Partit Comunista del Kurdistan (KCP)
12.392
1

0
***
Partit dels Treballadors (TP)
8.681
1
15.028
1
***



*    El 2009 PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.

**   El 2009 el KIU, KIG i KSDP van presentar-se junts com a "Servei i Reforma".

***  El 2009 el Partit dels Treballadors i el Comunista van presentar-se coaligats com a "Llibertat i Justícia Social".

En un primer anàlisi el PDK ha aconseguit sortir molt reforçat de la coalició de govern amb l'UPK que és la gran perjudicada del procés com ja anunciavem. El Gorran no ha aconseguir un resultat tan bó com esperava tot i passar a ser la segona força del Parlament kurd. Les forces islamistes, en canvi, han passat de sumar 12 escons separats a 17 per separat ampliant notablement els seus resultats de 241.000 a 326.000 vots que, sense ser un terratrèmol marca una tendència ascendent. Les forces d'esquerra, en canvi, mantenen els seus 3 escons.

A part de les formacions pròpiament kurdes hi ha reservats onze escons per a les minories ètniques que conviuen al Kurdistan: turcmans, armenis, assiris, sirians i caldeus. Des de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan en un futur pretenem explicar amb més detall la procedència d'aquestes minories. Les eleccions han donat el següent resultat pel que fa als onze escons a repartir:


Llista Rafidain (Moviment Democràtic Assiri)
6.145
2
5.690
2
Aliança Caldea, Assíria i Siríaca
5.730
2
10.595
3
Llista de Desenvolupament Turcman
5.259
2


Llista Turcmana de la ciutat d'Arbela
1.951
1
3.906
1
Llista de Canvi i Reforma Turcmana
1.926
1
7.077
1
Moviment Turcman
1.753
1


Barwan Isan Mergoz Batros (Armeni)
531
1


Llista Abna Rafidain (Fills de Rafidain, assiris)
190
1




La majoria de candidatures turcmanes, assíries, caldees, siríaques i armènies que van obtenir representació l’any 2009 no han repetit. En qualsevol cas han vist reduïts sensiblement els seus resultats en termes absoluts. Només el Front Democràtic Turcman havia arribat llavors als 18.400 sufragis.
També cal recordar que un 30 % dels escons del Parlament són reservats a dones.

Leggi di più »

dimarts, 1 d’octubre de 2013

El govern turc presenta un "paquet democratitzador"


El president turc, Tayyip Erdogan, islamista, presentava el 30 de setembre el que el seu govern anomena "paquet democratitzador". És innegable que el conjunt de mesures proposades van en una direcció d'obertura però també ho és que són clarament insuficients. Erdogan no ha citat els kurds ni una sola vegada en el seu dircurs i les seves propostes es resumeixen en els següents punts:

- possibilitat d'ensenyament d'altres llengües que no siguin el turc en escoles privades

- eliminació de l'obligació de tots els alumnes de jurar lleialtat a Turquia abans d'iniciar les classes i fer homenatge a la bandera turca

- possibilitat de retornar als noms originals de les viles petites tal i com eren anomenades abans del cop d'Estat de 1980. Caldrà un procés legal per fer-ho a les ciutats grans

- eliminació de les restriccions laïques sobre la forma de vestir religiosa en els espais públics, també pels funcionaris

- trasnferència del monestir cristià de Mor Gabriel a la comunitat síriaca (assirio-caldea)

Leggi di più »